Ahir dissabte vam tenir una sortida sublim, digna de
deus, i sobre l’aigua hi havia paraules amigues, i el vent em va dir que
cal anar lluny, on els dies són molt llargs, i vaig pensar que el vent, que és
savi i xinés, sabia i sap el que es diu, cal tenir sempre l’horitzó davant, el
cap clar i deixar que et temps ens porti allà on sabem que serem, qualsevol
racó serveix i servirà si la disposició és bona.
Érem Laia, Blanca, Pilar, Tere, Josep Flor, Josep
Parada i jo, i vam palejar contra tramuntana fluixa, potser força 5, cal felicitar
Laia i Blanca, no massa acostumades a caiac i a vent, es van defensar i portar
de meravella, vam arribar a Encalladora, palejar a Sa Freu, Josep Flor i Josep
Parada van fer el tomb a Encalladora, els altres vam anar a Ses Ielles, on els
vam esperar, vam parlar de pobles perduts a les muntanyes, de parelles que
vivien aïllades, que eren més felices en soledat, vam veure l’estiu que
arribava i vam agrair el sol, la calor, el ser.
I ja que a l’ultima entrada jo
era xinés, i el vent ho és, i jo havia dit que parlaria de Cadaqués, la seva
història i la seva costa, diré que sembla que el general xinès Chang-Tso-Ling, governador de Manchuria del 1924 al 1928,
era en realitat un cadaquesenc, Ramon Valentí, depenent de comerç i aventurer,
qui després de viatjar a Califòrnia, no es va aturar allí i va acabar sent
xinès, general i governador de Manchuria.
Són moltes les fonts escrites que ho asseguren, i llargs són els camins
de la terra, i moltes les seves cruïlles, i encara sent crèduls com som ens
costa creure-ho, ho acceptem perquè és tot massa esbojarrat per ser inventat,
massa fantasiós, i també perquè ens sap greu que no sigui veritat, algú que
passa de ser depenent de comerç cadaquesenc a ser xinès i governador de
Manchuria, quasi res, mereix que se’l creguin.
Les fonts informatives diuen que va deixar un fill, Chang-Hsue-Liang,
també governador de Manchuria, que va morir al 2001, als 101 anys. Una nissaga cadaquesenca a Xina.
A la penúltima sortida vam ser a la Cova del Bou Marí. El darrer exemplar de foca Mediterrània (Monachus monachus) vist a Cadaqués va ser vist en aquesta cova l’any 1973. Les foques tenien el seu hàbitat a sa coua des Bou Marí, i els pescadors cadaquesencs, per superstició, portaven sempre un tros de pell de foca en el seu llagut per tal d’allunyar perills i tempestes. Això diu Arnald Pluja en el seu llibre “El Cap de Creus, 60 itineraris de Portbou a Roses”. Els llibres d’Arnald Pluja són molt recomanables per qui vulgui recórrer la geografia i l’historia recent de Cadaqués, són llibres documentats y molt treballats, una feina admirable i que hem de agrair.
Diré
també que molts ara em pregunten per un tipus de gelatina, semblant a meduses,
que a vegades omple l’aigua del mar. És el que a Cadaqués anomenem gles. El
gles és un conjunt de petits organismes gelatinosos que periòdicament omplen les aigües de la nostra costa. Arriben
portats per les corrents marines i pel vent. Sobre què són aquests organismes
hem sentit tot tipus de comentaris: postes de cefalòpodes, cries de calamar,
meduses. De fet són colònies flotants de sifonòfors, animals pelàgics capaços
de desplaçar-se per alimentar-se, emparentats amb les meduses, i que venen en una
sopa on hi ha de tot, fins i tot procordats. Recordeu que els procordats, uns
animals marítims invertebrat, són avantpassats nostres. De manera que quan
veieu aquesta catifa de gelatina per la que a vegades naveguem, recordeu que
esteu veient el que nosaltres érem fa milions d’anys, tot i que llavors pensem
que ningú navegava per entre nosaltres. Una d’aquestes colònies flotants que
són els sifonòfors és la temuda Caravel·la Portuguesa (Physalia physalis),
que pot arribar a ser mortal per l’home, i que, tot i ser oceànica, de vegades
ha creuat l’Estret de Gibraltar i ha sigut vista al Mediterrani.
I ja acabo. Però abans d’acabar, mentre veig la badia
que es fon amb la nit, acabant aquest vespre també sublim, vull brindar per les
paraules amigues que sempre m’acompanyen, mai s’obliden, la vida, malgrat tot i
res, i gràcies a tot i a res, continua sent meravella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada