MÚSICA

Avui ha sigut una sortida d’abril del 1974, quan encara no teníem caiacs, i tornant de Joncols he recordat quan jo era un xinés que avançava cantant una cançó, de fet, avui la sortida ha sigut una cançó que Jordi Rotllán i jo hem cantat, i a la bocana de Jonculs els deus ens han ofert un espectacle de mar, boira i cel, d’una bellesa que eliminava qualsevol lletjor, i amb cada palejada que era una nota de la cançó, jo contava les paraules que cal dir o escriure, les mínimes, cap si no calen, la música és espai entre silenci, i així entre silenci he carregat força i ara, escrivint mentre veig la badia que avui hem creuat, em sento ple de força, agraït als deus, disposat a viure des del silenci del que se sap antic xinés, emboscat entre matolls o ones, esperant el pas de les sorpreses, aquelles poques que ens faran sentir, i doncs és millor el silenci, callo.

Érem Ioana, Pilar, Tere, Nathalie, Comin (un noi romanès en el seu primer dia en caiac i que em disculparà per no saber escriure el seu nom), Miquel, Carles Batlle, Josep Parada, i com cantors, Jordi Rotllán i jo.

Dijous érem Marie Chantal, Tintin, Nardo, Miquel, Jordi Caselles, Lluís Valldaura i jo, i després d’arribar a Messina (la petita massa), ens vam apropar a la badia de Cadaqués, i en tota la sortida, entre paraules, poques però plenes d’emoció i de justícia, i amb el mar, també ens vam omplir de força. Aliment de l’anima.

I el proper dijous, si tot va tant bé com ha anat avui i com està anant mentre estic escrivint, tornarem a sortir.